País: Iugoslàvia.
Lloc i any de naixement: Pozaverac (1941).
Lloc i any de defunció: l’Haia (2006).
Càrrec principal: president de la república iugoslava.
Dècada més important: 90.
El més positiu: sortir pràcticament indemme amb el Tractat de Dayton.
El més negatiu: el desastre de les guerres als Balcans.
Dirigent comunista de l’antiga Iugoslàvia, quan aquella ideologia va desaparèixer de l’estat per donar pas a una fràgil democràcia, Slobodan Milosevic es va convertir en un radical i extrem nacionalista serbi i en un dels tristos protagonistes de les guerres que van assolar els Balcans durant la dècada dels 90. Inicialment es va oposar a la declaració d’independència de la petita república d’Eslovènia, encara que el conflicte es va prolongar només uns dos mesos, cosa que no va succeir quan va ser Croàcia qui va proclamar la seva sobirania, fet que va provocar una cruenta guerra que va afectar greument localitats com Vukovar o Dubrovnik. Tanmateix, el període més cruent i tràgic de l’enfrontament en l’antiga Iugoslàvia va tenir lloc amb la Guerra de Bòsnia i Hercegovina, quan les tropes sèrbies, dirigides per personatges com Radovan Karadzic i Ratko Mladic, estrets col·laboradors de Milosevic, van causar atrocitats mai presenciades a Europa des de la Segona Guerra Mundial, com l’atac al mercat de Sarajevo o la conquista de la localitat d’Srebrenica. No obstant, Milosevic se’n va sortir força bé i, després dels acords de Dayton que van posar fi a la contesa, va seguir com a premier iugoslau, càrrec que no va poder mantenir posteriorment al conflicte de Kosovo, quan els exèrcits de l’OTAN, comandats pels Estats Units, van bombardejar ciutats sèrbies com Belgrad. Milosevic va ser detingut i empresonat a l’Haia, seu del Tribunal Penal Internacional que l’havia de jutjar, on es va llevar la vida.
