LEON TROTSKI



País: Unió Soviètica.

Lloc i any de naixement: Yanovka (1877).

Lloc i any de defunció: Coyoacán (1940).

Càrrec principal: dirigent de la Unió Soviètica.

Dècada més important: 20.

El més positiu: un dels artífexs de la revolució bolxevic.

El més negatiu: perdre la successió de Vladimir Lenin.

Leon Trotski, descendent d’una família d’origen jueu, va tenir una joventut caracteritzada per la seva intensa lluita contra el règim tsarista llargament instaurant a Rússia, per la qual cosa va ser repetides vegades detingut i deportat a Sibèria. Posteriorment, en una època en què s’havia convertit en un dels principals col·laboradors de Vladimir Lenin, Trotski va intentar un acostament entre els bàndols menxevic i bolxevic, fet que no va aconseguir, abandonant el seu propòsit quan el segon grup va fer triomfar la revolució comunista, erigint-se aleshores en un dels més importants dirigents de l’estat soviètic, signant amb Alemanya la Pau de Brest – Litovsk, que va suposar la retirada del país de la Primera Guerra Mundial. Seguidament, el polític soviètic va prendre el comandament de l’exèrcit roig durant la Guerra Civil, assolint la victòria davant els soldats de l’exèrcit blanc, integrat per força tropes arribades de l’exterior. Finalment, arran de la mort de Lenin, Trotski va perdre la batalla de la successió contra Josip Stalin, que va determinar el seu exili, des del qual va seguir lluitant perquè la revolució comunista triomfés en diferents regions del planeta, fins que va ser assassinat pel català Ramon Mercader, agent a les ordres de la Unió Soviètica.

MARGARET THATCHER

País: Gran Bretanya.

Lloc i any de naixement: Grantham (1925).

Lloc i any de defunció: Londres (2013).

Càrrec principal: primera ministra britànica.

Dècada més important: 80.

El més positiu: la personalitat.

El més negatiu: les polítiques econòmiques ultraliberals.

La greu crisi econòmica, iniciada l’any 1973, arran de l’augment dels preus del petroli, i els problemes que va causar en forma de pobresa, atur o marginalitat, van provocar el retorn dels conservadors al poder del Regne Unit, amb l’elecció de Margaret Thatcher, primera dona en ocupar el lloc de primer ministre britànic. La política de Grantham es va caracteritzar pel seu profund conservadurisme i per polítiques econòmiques radicalment capitalistes i liberals que van causar en el país un munt de protestes, manifestacions, incidents i vagues, de manera especial en el sector de la mineria. En allò que es refereix als assumptes internacionals, Thatcher que va mantenir una estreta i cordial relació amb el president nord-americà Ronald Reagan, com ella de caràcter molt liberal i conservador, va haver d’afrontar la Guerra de les Malvines, quan l’exèrcit argentí va ocupar aquesta plaça de l’Atlàntic sud, la qual va acabar amb una clara i ràpida victòria britànica, mentre va mostrar el seu rebuig a les directrius de la Unió Europea i cert acostament al règim racista de Sud-àfrica. La instauració d’un polèmic impost, d’igual quantia per a totes les classes socials, va suposar l’inici d’una important oposició interna en el mateix partit tory, que finalment va motivar la seva dimissió, tant de màxima líder de l’associació dretana i conservadora com del lloc de primera ministra.   

JOSEP TARRADELLAS

País: Catalunya.

Lloc i any de naixement: Cervelló (1899).

Lloc i any de defunció: Barcelona (1988).

Càrrec principal: president de la Generalitat de Catalunya.

Dècada més important: 70.

El més positiu: primer president de la Generalitat reinstaurada.

El més negatiu: molts anys d’exili.

Després d’ocupar diferents càrrecs a Esquerra Republicana de Catalunya i en la Generalitat de la Segona República, sota el mandat de Lluís Companys, Josep Tarradellas es va veure obligat a exiliar-se a França arran de la finalització de la Guerra Civil i el triomf dels nacionals de Francisco Franco, que va instaurar una dictadura de gairebé quatre dècades a l’estat espanyol. Nomenat president posteriorment a la mort de Josep Irla, investit a l’exili més tard de l’afusellament de Companys, Tarradellas va poder tornar a Catalunya amb l’adveniment de la democràcia a Espanya, pocs anys després de la mort de Franco, en un període en què va ser reinstaurat el Parlament de Catalunya i aprovat l’Estatut de Sau, que va retornar l’autonomia al país. El polític de Cervelló, que va haver d’afrontar problemàtiques com la crisi econòmica i l’atur que va provocar la carestia, va abandonar la presidència després de les primeres eleccions autonòmiques de caire democràtic, les quals va guanyar el convergent Jordi Pujol, amb qui Tarradellas no va mantenir mai unes relacions massa cordials.    

AHMED SUKARNO

País: Indonèsia.

Lloc i any de naixement: Surabaja (1901).

Lloc i any de defunció: Jakarta (1970).

Càrrec principal: president indonesi.

Dècada més important: 50.

El més positiu: la Conferència de Bandung.

El més negatiu: el cop d’estat que va acabar amb el seu mandat.

Líder nacionalista indonesi durant la colonització holandesa, Ahmed Sukarno va proclamar, juntament amb Mohammad Hatta, la independència del país després de l’ocupació japonesa i la finalització de la Segona Guerra Mundial. En un principi, va dirigir un govern democràtic de tipus parlamentari, però més tard, i arran de pactar amb els comunistes, la seva direcció es va convertir en un règim autoritari i dictatorial, mentre l’estat asiàtic s’apropava al bàndol socialista encapçalat per la Unió Soviètica pel que fa a la Guerra Freda, encara que oficialment Indonèsia es va establir entre els països No Alineats, sent l’amfitrió de la primera conferència d’aquesta organització, concretament a la localitat de Bandung, on hi van assistir líders mundials com l’indi Jawahartal Nerhu, l’egipci Gamal Abdel Nasser o el iugoslau Josip Broz Tito. Després d’un període marcat pel caos social i la crisi econòmica, Sukarno va ser víctima d’un cop d’estat perpetrat pel general Mohammad Suharto, que va ser el protagonista d’una llarga i cruenta dictadura, amb el beneplàcit del bloc occidental i capitalista liderat pels Estats Units.