JOAN PAU II

País: Polònia / Vaticà.

Lloc i any de naixement: Wadowice (1920).

Lloc i any de defunció: Ciutat del Vaticà (2005).

Càrrec principal: Papa.

Dècada més important: 80.

El més positiu: un enorme carisma.

El més negatiu: l’allunyament d’alguns conceptes de Vaticà II.

Després del curt papat de Joan Pau I, successor de Pau VI, el polonès Karol Wojtyla, arquebisbe de Cracòvia que va adoptar el nom de Joan Pau II, es va convertir en el nou pontífex romà, trencant una llarga era de papes de nacionalitat italiana. Caracteritzat pels nombrosos viatges que va emprendre arreu del món i per un carisma extraordinari, Wojtyla va donar ple suport als signes de canvi que vivia el seu país d’origen, llavors governat pel ferri règim de Wojciech Jaruzelski, en especial pel que respecta al sindicat obrer Solidarnosc, liderat per Lech Walesa a la ciutat industrial i portuària de Gdansk. D’aquesta forma, Joan Pau II va posar el seu gra de sorra per a la desaparició de la ideologia comunista al continent europeu i el desmembrament de la Unió Soviètica. En els assumptes interns vaticans, el papa polonès va fer tornar la ideologia conservadora al petit estat, allunyant-se d’alguns principis dels concilis de Vaticà II, que havia inaugurat Joan XXIII i que havia continuat Pau VI. Durant el seu període de papat, Wojtyla també es va veure involucrat en un intent d’assassinat per part de l’activista turc Ali Agca, del qual va poder sortir-ne il·lès.  

ISABEL II

País: Regne Unit.

Lloc i any de naixement: Londres (1926).

Càrrec principal: reina de la Gran Bretanya.

Dècada més important: 50.

El més positiu: rècord de longevitat.

El més negatiu: la mort de Diana de Gal·les.

Quan només comptava 27 anys, Isabel II va succeir el seu pare Jordi VI com a reina del Regne Unit, a més d’altres estats de la Commonwealth com Canadà, Austràlia o Nova Zelanda. Durant el seu llarguíssim mandat, que ha superat els 60 anys de permanència al tron de la reina Victòria, la Gran Bretanya ha passat per fases decisives de la seva història contemporània com la reconstrucció després de la Segona Guerra Mundial, el procés de descolonització, la definitiva substitució pels Estats Units com a primera potència del món, la intervenció bèl·lica en la crisi del canal de Suez, la bonança econòmica de la dècada dels 60, el conflicte d’Irlanda del Nord, l’entrada al Mercat Comú Europeu, la terrible crisi financera del decenni dels 70, el període ultraliberal i conservador sota la direcció de la primera ministra Margaret Thatcher, la Guerra de les Malvines i el protagonisme del país en la invasió de l’Iraq, arrel de l’acord del primer ministre laborista Tony Blair amb el president nord-americà George W. Bush. El seu pitjor moment de popularitat va tenir lloc mitjan els anys 90, amb la pèssima gestió efectuada per l’estament reial arran de la mort en accident de trànsit de Diana de Gal·les, quan ja s’havia divorciat del príncep Carles, el seu progenitor. 

BORIS IELTSIN



País: Rússia.

Lloc i any de naixement: Sverdlovsk (1931).

Lloc i any de defunció: Moscou (2007).

Càrrec principal: president de la federació de Rússia.

Dècada més important: 90.

El més positiu: primer màxim mandatari democràtic del país.

El més negatiu: una terrible crisi econòmica.

Exmembre del partit comunista soviètic i antic col·laborador de Mikhail Gorbatxov, arran del fracàs del cop d’estat perpetuat per la vella guàrdia, Boris Ieltsin es va convertir en el primer president democràtic de la federació de Rússia, període en què es va erigir en un autèntic heroi, sobretot fora de les fronteres del seu país. El polític d’Sverdlovsk va consolidar les reformes econòmiques de Gorbatxov, portant-les a extrems radicals, amb la instauració d’unes polítiques de lliure mercat sense cap classe de límits i la constant privatització d’empreses públiques. Aquestes mesures van comportar una terrible i complicada transició que va originar atur, pobresa, misèria, inestabilitat, corrupció i l’establiment de nombroses i cruentes màfies. L’enfonsament econòmic de l’estat i les seves dures conseqüències, van motivar innumerables protestes, ordenant Ieltsin, en una d’elles protagonitzada per nostàlgics del comunisme, una brutal repressió que va causar un centenar de morts. Ieltsin, que va dictar una constitució força presidencialista per obtenir més poder de decisió, també es va veure involucrat ens els conflictes bèl·lics que hi van tenir lloc al Càucas, portant les tropes a dues guerres a Txetxènia, que van causar un important caos al territori i actes de terrorisme. Després de guanyar uns nous comicis, el premier rus va sorprendre amb la seva dimissió, provocada en part pel seu deteriorat estat de salut, i va lliurar la presidència a Vladimir Putin.  

SADDAM HUSSEIN

País: Iraq.

Lloc i any de naixement: Takrit (1937).

Lloc i any de defunció: Bagdad (2006).

Càrrec principal: president de l’Iraq.

Dècada més important: 90.

El més positiu: la situació al país àrab està pitjor després de la seva mort.

El més negatiu: una política exterior molt agosarada.

Com a membre del partit Baath, de caire populista, socialitzant i nacionalista, Saddam Hussein es va convertir en l’home fort de l’Iraq a finals de la dècada dels 60, encara que no va ser fins l’any 1979 quan es va erigir oficialment com a màxim mandatari del país àrab. En una línia semblant a la d’altres polítics de la zona, com l’egipci Gamal Abdel Nasser o el sirià Hafez al Assad, va portar a terme algunes nacionalitzacions empresarials, especialment les petrolíferes, fet que li va comportar problemes amb algunes potències del món occidental, encara que aquestes li van fer costat des de la distància quan va entaular una penosa, absurda i cruenta guerra contra el veí Iran, que acabava de culminar la revolució islàmica en la persona de Rudollah Khomeini. Uns anys més tard de la finalització del conflicte, en el qual podríem dir que no hi va haver cap vencedor clar, esgrimint raons històriques, Hussein va envair l’emirat de Kuwait,  fet que va provocar la Guerra del Golf, en què en una contesa llampec, els exèrcits de l’OTAN, encapçalats pels Estats Units, van derrotar les tropes iraquianes. Seguidament, l’estat asiàtic va rebre dures sancions econòmiques que van danyar dràsticament la seva economia, cosa que no va impedir que la dictadura de Hussein es perpetués, amb dures conseqüències per a la població opositora, entre la qual es trobaven els xiïtes i els kurds. Una nova i polèmica guerra, liderada pels Estats Units i la Gran Bretanya, amb la col·laboració d’Espanya i sense el beneplàcit de l’ONU, va posar fi al seu règim, sent detingut, empresonat, jutjat de forma sumaríssima i ajusticiat.       

ADOLF HITLER

País: Alemanya.

Lloc i any de naixement: Braunau (1889).

Lloc i any de defunció: Berlín (1945). 

Càrrec principal: canceller alemany.

Dècada més important: 40.

El més positiu: la seva oratòria.

El més negatiu: moltes coses, però segurament la principal en va ser la persecució als jueus.

Ressentit per les conseqüències dels acords de Versalles, arran de la finalització de la Primera Guerra Mundial, que tanta inestabilitat política, social i econòmica van provocar a Alemanya, Adolf Hitler va escriure el seus pensaments de caràcter feixista, xenòfob i racista a “Main kampf” (“La meva lluita”) i va fundar el partit nazi, d’idèntica ideologia, el qual va aprofitar l’aprofundiment de la crisi després d’esclatar una terrible carestia amb el crack de la borsa de Nova York, que va acabar afectant Europa en general i l’estat germànic en particular. Malgrat no aconseguir guanyar les eleccions, Hitler es va acabar convertint en el màxim dirigent del país quan va culpar injustament els comunistes, els seus grans rivals pel que fa al vot del descontentament, de l’incendi del parlament. Ja erigit en fürher, Hitler, aclamat per una classe mitjana molt empobrida, va posar en marxa una extensa indústria armamentística, va reorganitzar l’exèrcit, va disminuir les llibertats individuals, va sotmetre la població a un ferri control i va iniciar la persecució de diferents minories ètniques, especialment la formada pels jueus. Davant el temor i la desesperació de les grans potències europees, Gran Bretanya i França, Hitler va annexionar Àustria, va envair Txecoslovàquia, va arribar a un acord amb el règim feixista italià de Benito Mussolini i, després de signar un pacte amb el líder soviètic Josip Stalin, va ocupar Polònia, fet que va significar l’inici de la Segona Guerra Mundial. Amb un curt espai de temps, Alemanya va sotmetre països com Dinamarca, Noruega, Holanda, Bèlgica, Iugoslàvia, Grècia o França, on va situar el govern col·laboracionista de Vichy, però varis factors li van fer perdre finalment la contesa, com el fracàs en l’intent d’envair el Regne Unit, l’entrada dels Estats Units al conflicte al costat dels aliats, l’objectiu d’ocupar la Unió Soviètica (URSS), cosa que va provocar que aquest país també s’unís als rivals de les forces de l’Eix; les derrotes alemanyes al continent africà, l’èxit del desembarcament angloamericà a les platges de Normandia o la resistència de la URSS. L’entrada de l’exèrcit d’aquest país a Berlín, va provocar el suïcidi de Hitler al seu búnquer instal·lat a la capital alemanya.      

DAVID BEN GURION

País: Israel.

Lloc i any de naixement: Plonsk (1886).

Lloc i any de defunció: Tel - aviv (1973).

Càrrec principal: primer ministre d’Israel.

Dècada més important: 40.

El més positiu: pare de l’estat hebreu.

El més negatiu: la crisi de Suez.

Nascut a la localitat polonesa de Plonsk, des de molt jove David ben Gurion va abraçar la branca jueva del sionisme, grup del qual es va convertir en un dels seus carismàtics i fervents líders. Més tard, va emigrar a Palestina amb la intenció de fundar-hi i construir-hi un estat hebreu i va fomentar la immigració massiva de jueus que habitaven en diferents estats europeus, de manera molt especial quan, durant la Segona Guerra Mundial, hi va tenir lloc el drama de l’holocaust sota el terrorífic i cruent règim nazi d’Adolf Hitler, en què es van instal·lar sinistres camps de concentració a llocs com Dachau, Mauthausen o Auschwitz. Una vegada acabat el conflicte bèl·lic, Ben Gurion va continuar canalitzant l’arribada d’hebreus a l’Orient Mitjà, en ocasions de forma clandestina, doncs el protectorat britànic, en un moment donat, va prohibir l’arribada de més emigrants a la zona, encara que finalment el Regne Unit va haver d’acceptar el naixement de l’estat d’Israel, fet que va provocar la primera de les guerres entre jueus i àrabs, al no acceptar aquests últims la partició de Palestina que havia dictaminat l’ONU. Elegit primer ministre, arran de vèncer les eleccions com a líder del partit laborista, Ben Gurion va ser també un dels protagonistes de la polèmica crisi de Suez, quan, juntament amb la Gran Bretanya i França, va decidir envair l’Egipte de Gamal Abdel Nasser, una vegada aquest va decidir nacionalitzar el canal. 

GUILLEM II

País: Prússia.

Lloc i any de naixement: Berlín (1859).

Lloc i any de defunció: Doorn (1941).

Càrrec principal: emperador alemany.

Dècada més important: 10.

El més positiu: moment de glòria de l’imperi germànic.

El més negatiu: la derrota a la Gran Guerra.

Investit rei de Prússia i emperador d’Alemanya, Guillem II, membre de la dinastia dels Hohenzollern i nét de la reina Victòria del Regne Unit, va mostrar molt aviat la seva personalitat autoritària, doncs una de les seves primeres mesures quan va accedir als càrrecs va ser destituir el carismàtic canceller Otto von Bismark. L’emperador, que va veure una mica minvats els seus projectes personals quan el parlament va estar dominat per partit socialdemòcrata, va instaurar igualment una política internacional molt activa i intervencionista, en un intent d’emular les potències britànica i francesa en el fenomen de la colonització, i va entaular acords amb els imperis austrohongarès i otomà, perfilant així els pactes que es portarien a terme durant la Primera Guerra Mundial, doncs, preocupats per l’actitud de Guillem, que va realitzar a més agressius discursos i parlaments, la Gran Bretanya, França i Rússia van subscriure una altra aliança, que també seria efectiva en els temps de la Gran Guerra. Després de la finalització d’aquesta, que va acabar amb la derrota alemanya fonamentalment per l’entrada dels Estats Units en el bàndol aliat, i la posterior Pau de Versalles, de conseqüències terribles per a l’estat germànic, Guillem va abdicar i es va exiliar a Holanda, país on va trobar la mort. 

ERNESTO CHE GUEVARA

País: Argentina / Cuba.

Lloc i any de naixement: Rosario (1928).

Lloc i any de defunció: la Higuera (1967).

Càrrec principal: guerriller de la revolució cubana.

Dècada més important: 50.

El més positiu: el seu idealisme.

El més negatiu: el fet de no adaptar-se a la vida política.

Estudiant de medicina nascut a l’Argentina, Ernesto Guevara, popularment conegut com el Che, va realitzar un viatge per l’Amèrica del Sud, experiència que li va fer prendre consciència de la misèria, repressió i injustícia que hi tenien lloc al subcontinent. Més tard, va conèixer a Mèxic els germans Fidel i Raúl Castro, exiliats al país centreamericà després d’un intent fallit de realitzar un cop d’estat a Cuba contra el dictador Fulgencio Batista. Guevara es va embarcar en el vaixell Granma, juntament amb els Castro i altres guerrillers com Camilo Cienfuegos, i, una vegada arribats a l’illa caribenya, es van ocultar a Sierra Maestra, lloc en què van començar la revolució que, amb el vital ajut popular, va acabar enderrocant el règim de Batista. Una vegada instal·lats els anomenats barbuts al poder, el Che va acceptar un ministeri, a més de ser el representant cubà en un històric parlament a la seu de l’ONU, a Nova York, però Guevara no es va adaptar mai a la vida de despatx i va tornar a la guerrilla, en primer lloc al Congo, al continent africà, i més tard a Bolívia, estat en què no va trobar el suport esperat i necessari de la comunitat indígena i agrícola, fet decisiu perquè la revolució fracassés i el Che fos capturat i assassinat. Des de llavors, la seva figura ha esdevingut un autèntic símbol.