EMILIANO ZAPATA



País: Mèxic.

Lloc i any de naixement: San Miguel Anenecuilco (1879).

Lloc i any de defunció: Morelos (1919).

Càrrec principal: líder guerriller.

Dècada més important: 10.

El més positiu: la defensa dels indígenes camperols.

El més negatiu: les diferències amb els líders moderats revolucionaris.

Emiliano Zapata va ser un dels inqüestionables protagonistes de la Revolució Mexicana que va acabar amb el llarg règim autoritari i dictatorial de Porfirio Díaz. Instal·lat al sud del país, va lluitar al costat de les classes més pobres i desemparades, especialment els camperols sense terra, però també dels obrers, sense oblidar la població indígena, força discriminada per les forces governamentals, oligarques i latifundistes de Mèxic. Zapata va poder portar a terme algunes de les seves demandes, com la reconversió comunal del camp, afavorit per la pràctica independència que va assolir l’estat de Morelos. Gran defensor de factors com la justícia social, la igualtat o la democràcia, amb una ideologia més desenvolupada que Pancho Villa, l’altre líder esquerranista del moviment revolucionari mexicà, com aquell va ser assassinat, encara que la seva influència no ha desaparegut mai, tal com ho demostra la revolta que durant la dècada dels 90 va tenir lloc a la regió de Chiapas, mitjançant Rafael Sebastián Guillén, més conegut com a subcomandant Marcos.  

WODROW WILSON

País: Estats Units.

Lloc i any de naixement: Taunton (1856).

Lloc i any de defunció: Washington (1924).

Càrrec principal: president nord-americà.

Dècada més important: 10.

El més positiu: els seus esforços per aconseguir una pau estable.

El més negatiu: haver d’entrar en la Gran Guerra.

Advocat, professor i rector de la universitat de Princeton i governador de l’estat de Nova Jersey, el demòcrata Wodrow Wilson va ser elegit president dels Estats Units i va acabar amb una llarga era republicana. Caracteritzat per unes lleis que van afavorir el sector més vulnerable de la població, va trencar la clàssica neutralitat exterior del país, havent de combatre, en primer lloc, el guerriller mexicà Pancho Villa i havent d’entrar, en segon lloc, en la Primera Guerra Mundial arran dels atacs dels submarins alemanys a la flota nord-americana establerta a l’oceà Atlàntic. La participació dels Estats Units en la Gran Guerra, al costat de les tropes aliades formades, entre altres exèrcits, per les forces franceses i britàniques, va decantar el conflicte cap el triomf d’aquest bàndol. Seguidament, Wilson va presentar els 14 punts per obtenir un període de pau a Europa, va participar en el Tractat de Versalles i va contribuir de forma decisiva en la fundació de la Societat de Nacions, però, irònicament, per l’obstrucció dels republicans, els Estats Units no es van convertir en membres de l’organització supranacional. 

LECH WALESA

País: Polònia.

Lloc i any de naixement: Popowo (1943).

Càrrec principal: president de Polònia.

Dècada més important: 80.

El més positiu: la seva lluita obrera.

El més negatiu: el conservadurisme.

Electricista de professió, Lech Walesa va ser el líder de l‘associació obrera Solidarirnosc, el grup sindical que va iniciar a la ciutat portuària i bàltica de Gdansk la rebel·lió contra el règim comunista, establert a Polònia des de la finalització de la Segona Guerra Mundial. La lluita dels obrers va motivar que el govern polonès portés a terme una sèrie d’obertures de caire democràtic, però la pressió de la Unió Soviètica, aleshores sota el comandament de Leonid Breznev, va provocar que el president Wojciech Jaruzelski fes marxa enrere i tornès al rigorós dogmatisme que va caracteritzar el socialisme a l’est d’Europa. Després d’aquest fet, Walesa va ser detingut i empresonat, encara que no va cessar en els intents d’assolir els seus propòsits, fet que finalment va aconseguir arran de la instauració de la Perestroika per part del nou líder soviètic Mikhail Gorbatxov, que va acabar desembocant en la desaparició dels règims comunistes a Europa. Walesa va ser elegit president de Polònia, posició des de la qual, tal com va fer també Boris Ieltsin a Rússia, va arribar segurament massa lluny en les seves reformes de caràcter liberals i conservadores, en un període en què la transició socioeconòmica al país va ser força difícil i dolorosa.     

PANCHO VILLA

País: Mèxic.

Lloc i any de naixement: San Juan del Río (1878).

Lloc i any de defunció: Parral (1923).

Càrrec principal: líder camperol.

Dècada més important: 10.

El més positiu: la defensa dels pagesos.

El més negatiu: la frustració de la revolució.

Originari d’una família humil del sector agrari, Pancho Villa va ser, amb Emiliano Zapata, el protagonista del sector més radical i esquerranista de la Revolució Mexicana, que va sorgir durant la segona dècada del segle XX per posar punt i final a la llarga dictadura de Porfirio Díaz. Villa, que es va dedicar durant alguns anys al bandolerisme, però que va arribar a exercir de governador de l’estat de Chihuahua, al nord el país, va aconseguir gran celebritat alhora d’arrabassar les terres als grans terratinents i latifundistes, les quals les hi va atorgar als camperols enfonsats en la misèria, en allò que podríem considerar una versió contemporània de Robin Hood. Unit amb el citat Zapata i amb el més moderat Francisco Madero, les forces revolucionàries van poder acabar amb el règim de Díaz i també amb l’exèrcit contrarevolucionari encapçalat per Victoriano Horta, però el govern aparegut arran del triomf definitiu de la revolta va decebre profundament Villa i Zapata, doncs no es van portar a terme moltes de les reformes que s’havien negociat, entre elles l’agrària. Villa es va retirar de l’activitat política, a la qual va tornar alguns anys més tard, període en què va ser assassinat, també causa de la mort de Zapata.   

JORGE RAFAEL VIDELA

País: Argentina.

Lloc i any de naixement: Mercedes (1925).

Lloc i any de defunció: Marcos Paz (2013).

Càrrec principal: president d’Argentina.

Dècada més important: 70.

El més positiu: el campionat mundial de futbol.

El més negatiu: una de les pitjors dictadures del segle.

Després d’un cop d’estat contra la presidència de María Estela Martínez, viuda i hereva de Juan Domingo Perón, el general Jorge Rafael Videla va instaurar a Argentina una terrible, cruenta i sanguinària dictadura, des de la qual es van realitzar actes execrables com empresonaments de caire polític, tortures, assassinats, execucions, exilis, robatoris de nounats o desaparicions, causa aquesta que va originar el moviment de les Madres de la Plaza de Mayo, en un període on també hi tenien lloc altres règims totalitaris a l’Amèrica Llatina, com els d’Augusto Pinochet a Xile, Alfredo Stroessner al Paraguai o Anastasio Somoza a Nicaragua. Durant el seu mandat, Argentina, que aleshores va patir greus problemes econòmics determinats per una alta inflació i el deute exterior, va organitzar la Copa del Món de futbol de l’any 1978, que va acabar amb el triomf de la selecció amfitriona, en una fita que va servir com a propaganda del govern de Videla, malgrat que el títol es va aconseguir amb un tècnic de conviccions progressistes com César Luis Menotti. Posteriorment, va ser succeït en el càrrec pels generals Roberto Eduardo Viola i Leopoldo Fortunato Galtieri, amb el qual va tenir lloc l’ocupació de les illes Malvines, que va acabar amb una dolorosa i desastrosa guerra contra la Gran Bretanya, la qual va ser el preàmbul del final de la dictadura. Amb el retorn de la democràcia al país, sota la presidència de Raúl Ricardo Alfonsín, es va portar a terme el judici contra els militars colpistes, sent Videla condemnat a cadena perpètua, encara que després rebria l’indult de Carlos Saúl Menem.  

GETÚLIO VARGAS

País: Brasil.

Lloc i any de naixement: Sao Borjas (1883).

Lloc i any de defunció: Rio de Janeiro (1954).

Càrrec principal: president brasiler.

Dècada més important: 30.

El més positiu: les polítiques socials.

El més negatiu: autoritarisme i populisme.

Després d’abandonar la carrera militar, Getúlio Vargas es va llicenciar en dret i va entrar en el món de la política, exercint els càrrecs de diputat del congrés, ministre i governador de l’estat de Rio Grande do Sul, fins que va arribar a la presidència de la República del Brasil. Vargas, que va ostentar el lloc fins en quatre ocasions diferents, va encapçalar un govern autoritari que a penes va comptar amb el suport congressual, encara que va maquillar la situació amb l’establiment d’una assemblea constituient, formada per partidaris de la seva persona. Arran de superar dos intents de cop d’estat, el polític de Sao Borjas va romandre com a màxim dirigent brasiler amb la fundació de l’Estado Novo, des del qual va continuar amb la seva deriva dictatorial, nacionalista i populista, mitjançant un règim força semblant a aquell que va portar a terme Juan Domingo Perón a la veïna Argentina. Segurament per les seves polítiques econòmiques de signe social, encara que no va poder millorar la condició dels més pobres i desfavorits, com els habitants del camp, alguns partits d’esquerra actuals valoren la figura de Vargas, que es va llevar la vida en un període de massives protestes contra les seves decisions governamentals.  

ÉAMON DE VARELA

País: Irlanda.

Lloc i any de naixement: Nova York (1882).

Lloc i any de defunció: Dublín (1975).

Càrrec principal: president d'Irlanda.

Dècada més important: 20.

El més positiu: heroi de la independència irlandesa.

El més negatiu: no aconseguir la unió amb la part septentrional.

Nascut a Nova York, Éamon de Varela va arribar molt petit amb la seva família a Irlanda i, encara molt jove, es va erigir en un dels màxims representants dels independentistes, republicans i catòlics irlandesos, que es van revoltar contra el poder britànic, monàrquic i protestant, durant la Primera Guerra Mundial, en una sublevació que va ser durament reprimida per les autoritats del Regne Unit. Després de ser empresonat, De Varela, una vegada el país va aconseguir una sobirania limitada, va abandonar el Sinn Féin, va fundar el Fianna Fail i es va unir al sector nacionalista més radical, que va provocar una cruenta Guerra Civil. Arran d’assolir Irlanda una independència més ferma, el dirigent va ser elegit president de la república, càrrec que ocuparia en dues ocasions més, en uns mandats caracteritzats per la implantació d’un estat del benestar, malgrat els greus problemes econòmics del nou estat; la neutralitat durant la Segona Guerra Mundial o la lluita per incorporar Irlanda del Nord, de majoria monàrquica i protestant, la qual va ser una de les seves grans frustracions.