EMILIANO ZAPATA



País: Mèxic.

Lloc i any de naixement: San Miguel Anenecuilco (1879).

Lloc i any de defunció: Morelos (1919).

Càrrec principal: líder guerriller.

Dècada més important: 10.

El més positiu: la defensa dels indígenes camperols.

El més negatiu: les diferències amb els líders moderats revolucionaris.

Emiliano Zapata va ser un dels inqüestionables protagonistes de la Revolució Mexicana que va acabar amb el llarg règim autoritari i dictatorial de Porfirio Díaz. Instal·lat al sud del país, va lluitar al costat de les classes més pobres i desemparades, especialment els camperols sense terra, però també dels obrers, sense oblidar la població indígena, força discriminada per les forces governamentals, oligarques i latifundistes de Mèxic. Zapata va poder portar a terme algunes de les seves demandes, com la reconversió comunal del camp, afavorit per la pràctica independència que va assolir l’estat de Morelos. Gran defensor de factors com la justícia social, la igualtat o la democràcia, amb una ideologia més desenvolupada que Pancho Villa, l’altre líder esquerranista del moviment revolucionari mexicà, com aquell va ser assassinat, encara que la seva influència no ha desaparegut mai, tal com ho demostra la revolta que durant la dècada dels 90 va tenir lloc a la regió de Chiapas, mitjançant Rafael Sebastián Guillén, més conegut com a subcomandant Marcos.  

WODROW WILSON

País: Estats Units.

Lloc i any de naixement: Taunton (1856).

Lloc i any de defunció: Washington (1924).

Càrrec principal: president nord-americà.

Dècada més important: 10.

El més positiu: els seus esforços per aconseguir una pau estable.

El més negatiu: haver d’entrar en la Gran Guerra.

Advocat, professor i rector de la universitat de Princeton i governador de l’estat de Nova Jersey, el demòcrata Wodrow Wilson va ser elegit president dels Estats Units i va acabar amb una llarga era republicana. Caracteritzat per unes lleis que van afavorir el sector més vulnerable de la població, va trencar la clàssica neutralitat exterior del país, havent de combatre, en primer lloc, el guerriller mexicà Pancho Villa i havent d’entrar, en segon lloc, en la Primera Guerra Mundial arran dels atacs dels submarins alemanys a la flota nord-americana establerta a l’oceà Atlàntic. La participació dels Estats Units en la Gran Guerra, al costat de les tropes aliades formades, entre altres exèrcits, per les forces franceses i britàniques, va decantar el conflicte cap el triomf d’aquest bàndol. Seguidament, Wilson va presentar els 14 punts per obtenir un període de pau a Europa, va participar en el Tractat de Versalles i va contribuir de forma decisiva en la fundació de la Societat de Nacions, però, irònicament, per l’obstrucció dels republicans, els Estats Units no es van convertir en membres de l’organització supranacional. 

LECH WALESA

País: Polònia.

Lloc i any de naixement: Popowo (1943).

Càrrec principal: president de Polònia.

Dècada més important: 80.

El més positiu: la seva lluita obrera.

El més negatiu: el conservadurisme.

Electricista de professió, Lech Walesa va ser el líder de l‘associació obrera Solidarirnosc, el grup sindical que va iniciar a la ciutat portuària i bàltica de Gdansk la rebel·lió contra el règim comunista, establert a Polònia des de la finalització de la Segona Guerra Mundial. La lluita dels obrers va motivar que el govern polonès portés a terme una sèrie d’obertures de caire democràtic, però la pressió de la Unió Soviètica, aleshores sota el comandament de Leonid Breznev, va provocar que el president Wojciech Jaruzelski fes marxa enrere i tornès al rigorós dogmatisme que va caracteritzar el socialisme a l’est d’Europa. Després d’aquest fet, Walesa va ser detingut i empresonat, encara que no va cessar en els intents d’assolir els seus propòsits, fet que finalment va aconseguir arran de la instauració de la Perestroika per part del nou líder soviètic Mikhail Gorbatxov, que va acabar desembocant en la desaparició dels règims comunistes a Europa. Walesa va ser elegit president de Polònia, posició des de la qual, tal com va fer també Boris Ieltsin a Rússia, va arribar segurament massa lluny en les seves reformes de caràcter liberals i conservadores, en un període en què la transició socioeconòmica al país va ser força difícil i dolorosa.     

PANCHO VILLA

País: Mèxic.

Lloc i any de naixement: San Juan del Río (1878).

Lloc i any de defunció: Parral (1923).

Càrrec principal: líder camperol.

Dècada més important: 10.

El més positiu: la defensa dels pagesos.

El més negatiu: la frustració de la revolució.

Originari d’una família humil del sector agrari, Pancho Villa va ser, amb Emiliano Zapata, el protagonista del sector més radical i esquerranista de la Revolució Mexicana, que va sorgir durant la segona dècada del segle XX per posar punt i final a la llarga dictadura de Porfirio Díaz. Villa, que es va dedicar durant alguns anys al bandolerisme, però que va arribar a exercir de governador de l’estat de Chihuahua, al nord el país, va aconseguir gran celebritat alhora d’arrabassar les terres als grans terratinents i latifundistes, les quals les hi va atorgar als camperols enfonsats en la misèria, en allò que podríem considerar una versió contemporània de Robin Hood. Unit amb el citat Zapata i amb el més moderat Francisco Madero, les forces revolucionàries van poder acabar amb el règim de Díaz i també amb l’exèrcit contrarevolucionari encapçalat per Victoriano Horta, però el govern aparegut arran del triomf definitiu de la revolta va decebre profundament Villa i Zapata, doncs no es van portar a terme moltes de les reformes que s’havien negociat, entre elles l’agrària. Villa es va retirar de l’activitat política, a la qual va tornar alguns anys més tard, període en què va ser assassinat, també causa de la mort de Zapata.   

JORGE RAFAEL VIDELA

País: Argentina.

Lloc i any de naixement: Mercedes (1925).

Lloc i any de defunció: Marcos Paz (2013).

Càrrec principal: president d’Argentina.

Dècada més important: 70.

El més positiu: el campionat mundial de futbol.

El més negatiu: una de les pitjors dictadures del segle.

Després d’un cop d’estat contra la presidència de María Estela Martínez, viuda i hereva de Juan Domingo Perón, el general Jorge Rafael Videla va instaurar a Argentina una terrible, cruenta i sanguinària dictadura, des de la qual es van realitzar actes execrables com empresonaments de caire polític, tortures, assassinats, execucions, exilis, robatoris de nounats o desaparicions, causa aquesta que va originar el moviment de les Madres de la Plaza de Mayo, en un període on també hi tenien lloc altres règims totalitaris a l’Amèrica Llatina, com els d’Augusto Pinochet a Xile, Alfredo Stroessner al Paraguai o Anastasio Somoza a Nicaragua. Durant el seu mandat, Argentina, que aleshores va patir greus problemes econòmics determinats per una alta inflació i el deute exterior, va organitzar la Copa del Món de futbol de l’any 1978, que va acabar amb el triomf de la selecció amfitriona, en una fita que va servir com a propaganda del govern de Videla, malgrat que el títol es va aconseguir amb un tècnic de conviccions progressistes com César Luis Menotti. Posteriorment, va ser succeït en el càrrec pels generals Roberto Eduardo Viola i Leopoldo Fortunato Galtieri, amb el qual va tenir lloc l’ocupació de les illes Malvines, que va acabar amb una dolorosa i desastrosa guerra contra la Gran Bretanya, la qual va ser el preàmbul del final de la dictadura. Amb el retorn de la democràcia al país, sota la presidència de Raúl Ricardo Alfonsín, es va portar a terme el judici contra els militars colpistes, sent Videla condemnat a cadena perpètua, encara que després rebria l’indult de Carlos Saúl Menem.  

GETÚLIO VARGAS

País: Brasil.

Lloc i any de naixement: Sao Borjas (1883).

Lloc i any de defunció: Rio de Janeiro (1954).

Càrrec principal: president brasiler.

Dècada més important: 30.

El més positiu: les polítiques socials.

El més negatiu: autoritarisme i populisme.

Després d’abandonar la carrera militar, Getúlio Vargas es va llicenciar en dret i va entrar en el món de la política, exercint els càrrecs de diputat del congrés, ministre i governador de l’estat de Rio Grande do Sul, fins que va arribar a la presidència de la República del Brasil. Vargas, que va ostentar el lloc fins en quatre ocasions diferents, va encapçalar un govern autoritari que a penes va comptar amb el suport congressual, encara que va maquillar la situació amb l’establiment d’una assemblea constituient, formada per partidaris de la seva persona. Arran de superar dos intents de cop d’estat, el polític de Sao Borjas va romandre com a màxim dirigent brasiler amb la fundació de l’Estado Novo, des del qual va continuar amb la seva deriva dictatorial, nacionalista i populista, mitjançant un règim força semblant a aquell que va portar a terme Juan Domingo Perón a la veïna Argentina. Segurament per les seves polítiques econòmiques de signe social, encara que no va poder millorar la condició dels més pobres i desfavorits, com els habitants del camp, alguns partits d’esquerra actuals valoren la figura de Vargas, que es va llevar la vida en un període de massives protestes contra les seves decisions governamentals.  

ÉAMON DE VARELA

País: Irlanda.

Lloc i any de naixement: Nova York (1882).

Lloc i any de defunció: Dublín (1975).

Càrrec principal: president d'Irlanda.

Dècada més important: 20.

El més positiu: heroi de la independència irlandesa.

El més negatiu: no aconseguir la unió amb la part septentrional.

Nascut a Nova York, Éamon de Varela va arribar molt petit amb la seva família a Irlanda i, encara molt jove, es va erigir en un dels màxims representants dels independentistes, republicans i catòlics irlandesos, que es van revoltar contra el poder britànic, monàrquic i protestant, durant la Primera Guerra Mundial, en una sublevació que va ser durament reprimida per les autoritats del Regne Unit. Després de ser empresonat, De Varela, una vegada el país va aconseguir una sobirania limitada, va abandonar el Sinn Féin, va fundar el Fianna Fail i es va unir al sector nacionalista més radical, que va provocar una cruenta Guerra Civil. Arran d’assolir Irlanda una independència més ferma, el dirigent va ser elegit president de la república, càrrec que ocuparia en dues ocasions més, en uns mandats caracteritzats per la implantació d’un estat del benestar, malgrat els greus problemes econòmics del nou estat; la neutralitat durant la Segona Guerra Mundial o la lluita per incorporar Irlanda del Nord, de majoria monàrquica i protestant, la qual va ser una de les seves grans frustracions. 

MAO TSE TUNG

País: Xina.

Lloc i any de naixement: Hunan (1893).

Lloc i any de defunció: Pequín (1976).

Càrrec principal: màxim dirigent de la República Popular Xina.

Dècada més important: 50.

El més positiu: el triomf comunista en la Guerra Civil de la Xina.

El més negatiu: el Gran Salt Endavant.

Després de combatre com a líder del comunisme xinès el president de caire nacionalista Chiang Kai Shek, Mao Tse Tung va decidir fer un parèntesi en la lluita per unir-se al seu enemic i combatre junts l’invasor japonès. Una vegada havia partit l’exèrcit nipó, després de la derrota en la Segona Guerra Mundial, l’enfrontament entre Shek i Mao va tornar, amb la gran marxa dels comunistes des de regions muntanyenques fins a la conquista de les grans capitals del país, assolint el segon la victòria definitiva en la Guerra Civil, que va originar la fundació de la República Popular i la marxa dels vençuts a l’illa de Taiwan. Una vegada al poder, Mao va fer costat a la part septentrional a la Guerra de Corea, es va enemistar amb la Unió Soviètica, arran que el nou líder Nikita Khrustxov critiqués i es distanciés de la política del seu antecessor Josip Stalin; va portar a terme una profunda reforma agrària i va intensificar la industrialització de l’estat, amb un programa anomenat El Gran Salt Endavant, projecte que va acabar tenint uns efectes devastadors per als ciutadans xinesos, molts dels quals van acabar morint per culpa de la fam i la misèria que va provocar. Arran del fracàs, el carismàtic líder va passar a un segon pla, el qual va abandonar amb l’explosió de la Revolució Cultural, fomentada per ell i els seus aliats, la qual va perpetrar una terrible violència cap als seus rivals, acusats de burgesos, antirevolucionaris i intel·lectuals. Després del seu nou triomf, Mao va convertir-se una altra vegada en el màxim mandatari xinès fins el dia de la seva mort, sent bàsic en la Guerra del Vietnam, quan la Xina va donar suport al Vietnam del Nord, fet que no va impedir que tingués a Pequín una històrica reunió amb el president nord-americà Richard Nixon. 

HARRY TRUMAN

País: Estats Units.

Lloc i any de naixement: Lamar (1884).

Lloc i any de defunció: Kansas City (1972).

Càrrec principal: president nord-americà.

Dècada més important: 40.

El més positiu: un triomf inesperat.

El més negatiu: les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki.

Quan el polític demòcrata Harry Truman va arribar a la presidència dels Estats Units, arran de la mort de Franklin Roosevelt, tenia dues clares missions a desenvolupar: consolidar la millora econòmica assolida pel seu mític i il·lustre antecessor, que amb la política del New Deal va superar la greu i profunda carestia originada pel crack de la borsa de Nova York, i posar punt i final al desastre de la Segona Guerra Mundial, en la qual els nord-americans van entrar després de l’atac japonès a la base de Pearl Harbour. Una vegada solucionat el primer objectiu, Truman es va posar mans a l’obra amb el segon, formant part de la històrica reunió a la localitat de Yalta, a Ucraïna, on va preparar amb el primer ministre britànic Winston Churchill i el cap soviètic Josip Stalin, amb els quals es tornaria a trobar a la ciutat de Potsdam, la postguerra pel que fa al continent europeu. Més complicat va ser pels Estats Units el front oriental del conflicte, doncs per aconseguir la rendició del Japó, va haver de prendre la terrible decisió del llançament de les bombes atòmiques a les places nipones d’Hiroshima i Nagasaki. Una vegada finalitzada la contesa planetària, Truman va guanyar contra pronòstic els comicis nord-americans, però, després de la posada en pràctica del Pla Marshall, destinat a la reconstrucció europea, amb molts problemes derivats de la Guerra Freda, sobretot pel que fa a l’enfrontament de Corea, no es va presentar a les següents eleccions.    

LEON TROTSKI



País: Unió Soviètica.

Lloc i any de naixement: Yanovka (1877).

Lloc i any de defunció: Coyoacán (1940).

Càrrec principal: dirigent de la Unió Soviètica.

Dècada més important: 20.

El més positiu: un dels artífexs de la revolució bolxevic.

El més negatiu: perdre la successió de Vladimir Lenin.

Leon Trotski, descendent d’una família d’origen jueu, va tenir una joventut caracteritzada per la seva intensa lluita contra el règim tsarista llargament instaurant a Rússia, per la qual cosa va ser repetides vegades detingut i deportat a Sibèria. Posteriorment, en una època en què s’havia convertit en un dels principals col·laboradors de Vladimir Lenin, Trotski va intentar un acostament entre els bàndols menxevic i bolxevic, fet que no va aconseguir, abandonant el seu propòsit quan el segon grup va fer triomfar la revolució comunista, erigint-se aleshores en un dels més importants dirigents de l’estat soviètic, signant amb Alemanya la Pau de Brest – Litovsk, que va suposar la retirada del país de la Primera Guerra Mundial. Seguidament, el polític soviètic va prendre el comandament de l’exèrcit roig durant la Guerra Civil, assolint la victòria davant els soldats de l’exèrcit blanc, integrat per força tropes arribades de l’exterior. Finalment, arran de la mort de Lenin, Trotski va perdre la batalla de la successió contra Josip Stalin, que va determinar el seu exili, des del qual va seguir lluitant perquè la revolució comunista triomfés en diferents regions del planeta, fins que va ser assassinat pel català Ramon Mercader, agent a les ordres de la Unió Soviètica.

MARGARET THATCHER

País: Gran Bretanya.

Lloc i any de naixement: Grantham (1925).

Lloc i any de defunció: Londres (2013).

Càrrec principal: primera ministra britànica.

Dècada més important: 80.

El més positiu: la personalitat.

El més negatiu: les polítiques econòmiques ultraliberals.

La greu crisi econòmica, iniciada l’any 1973, arran de l’augment dels preus del petroli, i els problemes que va causar en forma de pobresa, atur o marginalitat, van provocar el retorn dels conservadors al poder del Regne Unit, amb l’elecció de Margaret Thatcher, primera dona en ocupar el lloc de primer ministre britànic. La política de Grantham es va caracteritzar pel seu profund conservadurisme i per polítiques econòmiques radicalment capitalistes i liberals que van causar en el país un munt de protestes, manifestacions, incidents i vagues, de manera especial en el sector de la mineria. En allò que es refereix als assumptes internacionals, Thatcher que va mantenir una estreta i cordial relació amb el president nord-americà Ronald Reagan, com ella de caràcter molt liberal i conservador, va haver d’afrontar la Guerra de les Malvines, quan l’exèrcit argentí va ocupar aquesta plaça de l’Atlàntic sud, la qual va acabar amb una clara i ràpida victòria britànica, mentre va mostrar el seu rebuig a les directrius de la Unió Europea i cert acostament al règim racista de Sud-àfrica. La instauració d’un polèmic impost, d’igual quantia per a totes les classes socials, va suposar l’inici d’una important oposició interna en el mateix partit tory, que finalment va motivar la seva dimissió, tant de màxima líder de l’associació dretana i conservadora com del lloc de primera ministra.   

JOSEP TARRADELLAS

País: Catalunya.

Lloc i any de naixement: Cervelló (1899).

Lloc i any de defunció: Barcelona (1988).

Càrrec principal: president de la Generalitat de Catalunya.

Dècada més important: 70.

El més positiu: primer president de la Generalitat reinstaurada.

El més negatiu: molts anys d’exili.

Després d’ocupar diferents càrrecs a Esquerra Republicana de Catalunya i en la Generalitat de la Segona República, sota el mandat de Lluís Companys, Josep Tarradellas es va veure obligat a exiliar-se a França arran de la finalització de la Guerra Civil i el triomf dels nacionals de Francisco Franco, que va instaurar una dictadura de gairebé quatre dècades a l’estat espanyol. Nomenat president posteriorment a la mort de Josep Irla, investit a l’exili més tard de l’afusellament de Companys, Tarradellas va poder tornar a Catalunya amb l’adveniment de la democràcia a Espanya, pocs anys després de la mort de Franco, en un període en què va ser reinstaurat el Parlament de Catalunya i aprovat l’Estatut de Sau, que va retornar l’autonomia al país. El polític de Cervelló, que va haver d’afrontar problemàtiques com la crisi econòmica i l’atur que va provocar la carestia, va abandonar la presidència després de les primeres eleccions autonòmiques de caire democràtic, les quals va guanyar el convergent Jordi Pujol, amb qui Tarradellas no va mantenir mai unes relacions massa cordials.    

AHMED SUKARNO

País: Indonèsia.

Lloc i any de naixement: Surabaja (1901).

Lloc i any de defunció: Jakarta (1970).

Càrrec principal: president indonesi.

Dècada més important: 50.

El més positiu: la Conferència de Bandung.

El més negatiu: el cop d’estat que va acabar amb el seu mandat.

Líder nacionalista indonesi durant la colonització holandesa, Ahmed Sukarno va proclamar, juntament amb Mohammad Hatta, la independència del país després de l’ocupació japonesa i la finalització de la Segona Guerra Mundial. En un principi, va dirigir un govern democràtic de tipus parlamentari, però més tard, i arran de pactar amb els comunistes, la seva direcció es va convertir en un règim autoritari i dictatorial, mentre l’estat asiàtic s’apropava al bàndol socialista encapçalat per la Unió Soviètica pel que fa a la Guerra Freda, encara que oficialment Indonèsia es va establir entre els països No Alineats, sent l’amfitrió de la primera conferència d’aquesta organització, concretament a la localitat de Bandung, on hi van assistir líders mundials com l’indi Jawahartal Nerhu, l’egipci Gamal Abdel Nasser o el iugoslau Josip Broz Tito. Després d’un període marcat pel caos social i la crisi econòmica, Sukarno va ser víctima d’un cop d’estat perpetrat pel general Mohammad Suharto, que va ser el protagonista d’una llarga i cruenta dictadura, amb el beneplàcit del bloc occidental i capitalista liderat pels Estats Units.