NEIL ARMSTRONG

País: Estats Units.

Lloc i any de naixement: Wapakoneta (1930).

Lloc i any de defunció: Cincinnati (2012).

Càrrec principal: astronauta.

Dècada més important: 60.

El més positiu: primer home en posar un peu a la lluna.

El més negatiu: que pocs éssers humans s’han passejat pel satèl·lit posteriorment.

Després de lluitar a la Guerra de Corea, un dels primers episodis de la Guerra Freda, i de llicenciar-se a la universitat, Neil Armstrong va entrar a formar part de la plantilla de la NASA, on bàsicament va realitzar tasques de provador d’aparells dissenyats i construïts per la corporació en seu a la ciutat texana de Houston. L’any 1969, juntament amb Edwin Buzz Aldrin i Michael Collins, Armstrong va formar part de l’expedició de l’Apol·lo XI, el primer coet que va poder arribar a la lluna, sent l’astronauta nascut a Wapakoneta, a l’estat d’Ohio, qui va tenir l’honor de trepitjar-la per primer cop, pocs minuts abans que ho fes també el seu company Aldrin, mentre Collins va romandre en tot moment a bord del coet. Després de l’històric èxit, malgrat que els Estats Units abandonarien pocs anys més tard el transport d’éssers humans al satèl·lit, Armstrong es va dedicar a implantar classes universitàries i a realitzar conferències sobre temàtica espacial. 

IÀSSER ARAFAT

País: Palestina.

Lloc i any de naixement: Jerusalem (1929).

Lloc i any de defunció: Clamart (2004).

Càrrec principal: president de Palestina.

Dècada més important: 70.

El més positiu: el seu parlament a l’ONU.

El més negatiu: no aconseguir la pau definitiva amb Israel.

Carismàtic líder del poble palestí durant molts anys, i fundador del partit polític Al – Fatah, Iàsser Arafat va emprendre una dura i llarga lluita contra l’estat d’Israel, en un període en què va ser considerat un terrorista per part del món occidental, per la qual cosa es va veure obligat a exiliar-se al país nord-africà de Tunísia. No obstant, la seva figura es va rehabilitar quan va realitzar un emotiu, històric i reivindicatiu parlament a la seu de les Nacions Unides, a la gran urbs de Nova York, sent des de llavors designat com l’home apropiat per mantenir conferències de pau amb els representants hebreus. Tanmateix, les continuades converses que Arafat va mantenir amb els líders de l’estat jueu van ser moltes vegades infructuoses, encara que la trobada del rais palestí amb el primer ministre israelià laborista Itzhak Rabin, mantinguda a la ciutat noruega d’Oslo, va estar a punt de portar alguna solució important a l’enquistat conflicte de l’Orient Mitjà, però els dubtes del mandatari àrab, el posterior assassinat de Rabin, a mans d’un extremista hebreu, i la posterior victòria del conservador Benjamin Netanyahu als comicis israelians, van fer finalment fracassar l’acord. 

GIULIO ANDREOTTI

País: Itàlia.

Lloc i any de naixement: Roma (1919).

Lloc i any de defunció: Roma (2013).

Càrrec principal: primer ministre de la República d’Itàlia.

Dècada més important: 70.

El més positiu: una llarga i prolífica carrera política.

El més negatiu: els casos de corrupció.

Líder de la Democràcia Cristiana italiana, senador, ministre de vàries carteres, destacant les de finances, defensa, afers interiors i afers exteriors, i primer ministre de la república italiana en tres ocasions, Giulio Andreotti va ser un dels polítics més determinants i decisius de la Itàlia de la segona part del segle XX, sent la seva figura bàsica en fets com l’entrada del país mediterrani en estaments internacionals com el Mercat Comú Europeu o l’OTAN, així com del miracle econòmic que l’estat transalpí va viure durant la dècada dels 60. No obstant, malauradament, Andreotti també va passar a la posteritat per gravíssims casos de corrupció, doncs se’l va imputar per mantenir relacions amb la Cosa Nostra, la màfia siciliana, mentre que un jutjat de la ciutat de Perugia el va involucrar en un fosc cas relacionat amb l’assassinat d’un periodista. Finalment, va ser declarat innocent de tots els càrrecs.   

SALVADOR ALLENDE

País: Xile.

Lloc i any de naixement: Valparaíso (1908).

Lloc i any de defunció: Santiago de Xile (1973).

Càrrec principal: president de la República de Xile.

Dècada més important: 70.

El més positiu: acostar el poder al poble.

El més negatiu: un cop d’estat que va acabar amb la seva vida.

La victòria del socialista Salvador Allende en les eleccions generals xilenes va despertar una gran inquietud, no només pel que fa a l’oligarquia econòmica local i als grans terratinents del país sud-americà, sinó també pel que respecta als Estats Units, que tenien grans interessos econòmics a l’estat andí i que temien un altre focus d’ideologia comunista a l’Amèrica Llatina, després del que havia instaurar feia 12 anys Fidel Castro a Cuba. Juntament amb una reforma agrària, la principal mesura econòmica realitzada per Allende va ser la nacionalització de les mines de coure, fet que va originar la definitiva contrarietat nord-americana envers el règim progressista xilè. Posteriorment, el president va tenir força problemes derivats d’una greu crisi econòmica que va provocar protestes, manifestacions i vagues de la població i, durant la carestia, el govern va haver de superar un primer intent de cop d’estat militar, però va ser incapaç de combatre el segon, perpetrat, amb l’ajut de la CIA, pel general Augusto Pinochet, un home de confiança del màxim dirigent de la república. Allende, acorralat al palau de la Moneda, es va llevar la vida.

ALFONS XIII

País: Espanya.

Lloc i any de naixement: Madrid (1886).

Lloc i any de defunció: Roma (1941).

Càrrec principal: rei d’Espanya.

Dècada més important: 20.

El més positiu: 45 anys de regnat.

El més negatiu: l’aliança amb Miguel Primo de Rivera.

Fill pòstum d’Alfons XII, aquesta circumstància va provocar que Alfons XIII fos nomenat rei d’Espanya des del dia del seu naixement, encara que fins a complir el 16 anys va exercir la regència la seva mare Maria Cristina d’Habsburg – Lorena. Durant el seu regnat, cal significar fets com les rotacions dels partits conservador i liberal en el govern, la neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial, la plena presa de consciència per part del nacionalisme català, amb la creació de la Mancomunitat, o el problema obrer, que va motivar protestes, vagues i fins i tot atemptats, en un període d’auge del moviment anarquista. A la dècada dels anys 20 del segle passat, tal com havia fet el monarca italià, Víctor Manuel III amb el règim feixista de Benito Mussolini, el rei espanyol va acceptar la dictadura de Miguel Primo de Rivera, la qual, molt danyada per la crisi econòmica i el desastre d’Annual, a la guerra del Marroc, va acabar caient, donant pas a unes eleccions, el resultat de les quals va portar a Alfons a presentar l’abdicació i exiliar-se a Roma, poc abans de l’adveniment de la Segona República. 

KONRAD ADENAUER

País: Alemanya.

Lloc i any de naixement: Colònia (1876).

Lloc i any de defunció: Rhöndorf (1967).

Càrrec principal: canceller alemany.

Dècada més significativa: 50.

El més positiu: el miracle econòmic alemany.

El més negatiu: tenses relacions amb l’Alemanya comunista.

Dirigent de la Democràcia Cristiana germànica, alcalde de Colònia i parlamentari durant la República de Weimar, instaurada després de la derrota a la Primera Guerra Mundial i la dolorosa Pau de Versalles, per la qual Alemanya va haver de cedir les regions d’Alsàcia i Lorena i atorgar-li unes grans sumes econòmiques a França per les reparacions del conflicte bèl·lic, Konrad Adenauer va ser represaliat, detingut i empresonat pel règim nazi d’Adolf Hitler. Després de la finalització de la Segona Guerra Mundial i la caiguda del govern totalitari, i ja com a màxim líder demòcrata cristià, Adenauer va ser elegit canceller de la República Federal Alemanya en un període en què el país, així com la ciutat de Berlín, es trobaven dividits pels sectors occidental, d’ideologia capitalista, i oriental, de caire socialista. Durant el seu llarg mandat, cal destacar l’anomenat miracle econòmic de l’estat, quan Alemanya va passar de les ruïnes causades per la contesa mundial a convertir-se en la primera potència financera europea; la creació del Mercat Comú, en un acte que va suposar l'esperada reconciliació amb la històrica enemiga França; la formació de l’OTAN, en el definitiu acostament als Estats Units, o les tenses relacions que va mantenir amb la veïna República Democràtica Alemanya, en concret, i el bloc comunista europeu, encapçalat per la Unió Soviètica, en general.