País: Xina.
Lloc i any de naixement: Hunan (1893).
Lloc i any de defunció: Pequín (1976).
Càrrec principal: màxim dirigent de la República Popular Xina.
Dècada més important: 50.
El més positiu: el triomf comunista en la Guerra Civil de la Xina.
El més negatiu: el Gran Salt Endavant.
Després de combatre com a líder del comunisme xinès el president de caire nacionalista Chiang Kai Shek, Mao Tse Tung va decidir fer un parèntesi en la lluita per unir-se al seu enemic i combatre junts l’invasor japonès. Una vegada havia partit l’exèrcit nipó, després de la derrota en la Segona Guerra Mundial, l’enfrontament entre Shek i Mao va tornar, amb la gran marxa dels comunistes des de regions muntanyenques fins a la conquista de les grans capitals del país, assolint el segon la victòria definitiva en la Guerra Civil, que va originar la fundació de la República Popular i la marxa dels vençuts a l’illa de Taiwan. Una vegada al poder, Mao va fer costat a la part septentrional a la Guerra de Corea, es va enemistar amb la Unió Soviètica, arran que el nou líder Nikita Khrustxov critiqués i es distanciés de la política del seu antecessor Josip Stalin; va portar a terme una profunda reforma agrària i va intensificar la industrialització de l’estat, amb un programa anomenat El Gran Salt Endavant, projecte que va acabar tenint uns efectes devastadors per als ciutadans xinesos, molts dels quals van acabar morint per culpa de la fam i la misèria que va provocar. Arran del fracàs, el carismàtic líder va passar a un segon pla, el qual va abandonar amb l’explosió de la Revolució Cultural, fomentada per ell i els seus aliats, la qual va perpetrar una terrible violència cap als seus rivals, acusats de burgesos, antirevolucionaris i intel·lectuals. Després del seu nou triomf, Mao va convertir-se una altra vegada en el màxim mandatari xinès fins el dia de la seva mort, sent bàsic en la Guerra del Vietnam, quan la Xina va donar suport al Vietnam del Nord, fet que no va impedir que tingués a Pequín una històrica reunió amb el president nord-americà Richard Nixon.

No hay comentarios:
Publicar un comentario