ALFONS XIII

País: Espanya.

Lloc i any de naixement: Madrid (1886).

Lloc i any de defunció: Roma (1941).

Càrrec principal: rei d’Espanya.

Dècada més important: 20.

El més positiu: 45 anys de regnat.

El més negatiu: l’aliança amb Miguel Primo de Rivera.

Fill pòstum d’Alfons XII, aquesta circumstància va provocar que Alfons XIII fos nomenat rei d’Espanya des del dia del seu naixement, encara que fins a complir el 16 anys va exercir la regència la seva mare Maria Cristina d’Habsburg – Lorena. Durant el seu regnat, cal significar fets com les rotacions dels partits conservador i liberal en el govern, la neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial, la plena presa de consciència per part del nacionalisme català, amb la creació de la Mancomunitat, o el problema obrer, que va motivar protestes, vagues i fins i tot atemptats, en un període d’auge del moviment anarquista. A la dècada dels anys 20 del segle passat, tal com havia fet el monarca italià, Víctor Manuel III amb el règim feixista de Benito Mussolini, el rei espanyol va acceptar la dictadura de Miguel Primo de Rivera, la qual, molt danyada per la crisi econòmica i el desastre d’Annual, a la guerra del Marroc, va acabar caient, donant pas a unes eleccions, el resultat de les quals va portar a Alfons a presentar l’abdicació i exiliar-se a Roma, poc abans de l’adveniment de la Segona República.