DAVID BEN GURION

País: Israel.

Lloc i any de naixement: Plonsk (1886).

Lloc i any de defunció: Tel - aviv (1973).

Càrrec principal: primer ministre d’Israel.

Dècada més important: 40.

El més positiu: pare de l’estat hebreu.

El més negatiu: la crisi de Suez.

Nascut a la localitat polonesa de Plonsk, des de molt jove David ben Gurion va abraçar la branca jueva del sionisme, grup del qual es va convertir en un dels seus carismàtics i fervents líders. Més tard, va emigrar a Palestina amb la intenció de fundar-hi i construir-hi un estat hebreu i va fomentar la immigració massiva de jueus que habitaven en diferents estats europeus, de manera molt especial quan, durant la Segona Guerra Mundial, hi va tenir lloc el drama de l’holocaust sota el terrorífic i cruent règim nazi d’Adolf Hitler, en què es van instal·lar sinistres camps de concentració a llocs com Dachau, Mauthausen o Auschwitz. Una vegada acabat el conflicte bèl·lic, Ben Gurion va continuar canalitzant l’arribada d’hebreus a l’Orient Mitjà, en ocasions de forma clandestina, doncs el protectorat britànic, en un moment donat, va prohibir l’arribada de més emigrants a la zona, encara que finalment el Regne Unit va haver d’acceptar el naixement de l’estat d’Israel, fet que va provocar la primera de les guerres entre jueus i àrabs, al no acceptar aquests últims la partició de Palestina que havia dictaminat l’ONU. Elegit primer ministre, arran de vèncer les eleccions com a líder del partit laborista, Ben Gurion va ser també un dels protagonistes de la polèmica crisi de Suez, quan, juntament amb la Gran Bretanya i França, va decidir envair l’Egipte de Gamal Abdel Nasser, una vegada aquest va decidir nacionalitzar el canal.