MAKARIOS III

País: Xipre.

Lloc i any de naixement: Ano Panaia (1913).

Lloc i any de defunció: Nicòsia (1977).

Càrrec principal: màxim mandatari de Xipre.

Dècada més important: 70.

El més positiu: gran artífex de la independència xipriota.

El més negatiu: el conflicte bèl·lic que va viure l’illa a principis dels anys 70.

Makarios III va ser un incansable lluitador en la recerca de la llibertat i la sobirania de l’illa mediterrània de Xipre, llavors un enclavament colonial controlat pel Regne Unit, país que va decidir el seu exili a les illes Seychelles, a l’oceà Índic. Una vegada assolida la independència, l’arquebisbe es va convertir en el màxim dirigent del nou estat, que va ser víctima en tot moment d’una greu tensió entre la població d’origen grec, majoria a l’illa i a la qual pertanyia el religiós ortodox, i els habitants d’arrel turca. La invasió dels anomenats Coronels grecs, durant el període de la dictadura militar a l’estat hel·lè, que cercaven la fusió amb l’illa (Enosis), va motivar un nou exili de Makarios. Tanmateix, dos factors van contribuir al fracàs de la unió: en primer lloc, la fi del règim autoritari a Grècia, amb el retorn de la democràcia a un estat que estava a prop de fer el seu ingrés al Mercat Comú, i, en segon lloc, la revolta de la minoria turca contra els ocupants, provocant un enfrontament bèl·lic que va representar un dels pitjors conflictes que va viure el continent europeu durant la dècada dels 70. Una vegada més o menys restablerta la situació, Makarios va tornar a Xipre i va recuperar el poder de principal dirigent de l’illa fins el dia de la seva mort.