JOSIP STALIN

País: Unió Soviètica.

Lloc i any de naixement: Gori (1879).

Lloc i any de defunció: Moscou (1953).

Càrrec principal: màxim mandatari soviètic.

Dècada més important: 40.

El més positiu: la victòria davant l’Alemanya nazi.

El més negatiu: els assassinats, les purgues i les deportacions.

Arran de la mort de Vladimir Lenin, dos dels seus principals col·laboradors, Leon Trotski i Josip Stalin, es van disputar el poder de la Unió Soviètica (URSS), resultant vencedor el segon d’ells, provocant l’exili del primer a Mèxic, país on va ser assassinat. Una vegada instal·lat com a màxim dirigent de la URSS, Stalin es va caracteritzar pels enormes i continuats empresonaments, persecucions, purgues, degradacions, detencions, deportacions a gulags de Sibèria o assassinats d’una gran quantitat d’adversaris, alguns cops simplement aparents rivals, producte d’una malaltissa paranoia. Altres fets del seu llarg i polèmic mandat van ser la total eliminació de la propietat privada agrària, amb la instal·lació de factories públiques o col·lectives, i el gran esforç per industrialitzar el país, amb un protagonisme clar de la fabricació pesada en detriment de la lleugera i de bens de consum. Un altre factor clau com a principal dirigent de la URSS va ser el seu ambigu paper en la Segona Guerra Mundial: en primer lloc, va pactar amb el líder alemany nazi Adolf Hitler pel repartiment de Polònia, però després de la invasió de les tropes germàniques del territori soviètic, va lluitar al costat del bàndol aliat, posició des de la qual va resistir l’agressió, va avançar cap a occident, va ocupar Berlín i va assistir a les conferències de Teheran, Ialta i Potsdam per preparar la postguerra amb els representans dels Estats Units i la Gran Bretanya. Va morir durant els inicis de la Guerra Freda i va ser substituït per Nikita Hrustxov, qui va atacar el seu paper com a màxim governant.