JOSIP BROZ TITO

País: Iugoslàvia.

Lloc i any de naixement: Kumrovec (1892).

Lloc i any de defunció: Ljubljana (1980).

Càrrec principal: president de la república Federal de Iugoslàvia.

Dècada més important: 50.

El més positiu: líder dels No Alienats.

El més negatiu: el seu règim no va deixar de ser una dictadura.

Cap dels partisans que van lluitar contra l’ocupació nazi als Balcans, després de la finalització de la Segona Guerra Mundial amb la derrota alemanya, Josip Broz, conegut amb el sobrenom de Tito, va convertir-se en president de la República Federal de Iugoslàvia, mitjançant un règim de tipus socialista que va recuperar la regió de l’Istria, envaïda pel líder feixista italià Benito Mussolini, i va trencar relacions amb la Unió Soviètica (URSS), comandada per Josip Stalin, fet que li va permetre fe ús d’un comunisme de caire més humà, tolerant, flexible i menys combatiu amb el món occidental, encara que el seu règim va constituir igualment una dictadura. Tito va abanderar, en el pla exterior, juntament amb altres líders mundials com l’indi Jawahartal Nerhu, l’indonesi Mohammad Sukharto o l’egipci Abdel Gamal Nasser, el moviment dels Països No Alineats, formació que desitjava mantenir una equidistància entre els blocs capitalista i comunista, encapçalats respectivament pels Estats Units i la URSS, i aconseguir una substancial millora socioeconòmica de les diferents regions del Tercer Món, moltes d’elles recentment independitzades. En el marc interior, el líder iugoslau va mantenir la unitat de les diferents repúbliques, fet que no es va poder mantenir arran de la seva mort, convertint-se els Balcans en terra de cruentes i sanguinàries guerres ètniques.