MENAHEM BEGIN

País: Israel.

Lloc i any de naixement: Brest – Litovsk (1913).

Lloc i any de defunció: Jerusalem (1992).

Càrrec principal: primer ministre d’Israel.

Dècada més important: 70.

El més positiu: els acords de Camp David.

El més negatiu: les massacres de Sabra i Xatila.

Nascut a la localitat polonesa de Brest – Litovsk, Menahem Begin, fugint de l’horror nazi, va emigrar a Orient Mitjà, quan es va convertir en membre d’un grup radical i extremista que fins i tot va cometre algun atemptat de tipus terrorista contra interessos del Regne Unit, protector de Palestina arran de la finalització de la Segona Guerra Mundial, en un període en què el poble hebreu cercava la confecció d’un estat propi. Una vegada instaurat l’estat d’Israel l’any 1948, Begin es va mantenir en l’oposició fins que, durant la dècada dels 70, va guanyar els comicis de primer ministre com a líder del Likud, el partit dretà i conservador, i va acabar amb el tradicional domini dels laboristes. Una vegada en el càrrec, es va intensificar la construcció d’assentaments en territoris ocupats després de la Guerra dels Sis Dies i es va envair el veí Líban, país en què les milícies falangistes van cometre la terrible matança en els camps de refugiats palestins de Sabra i Xatila, on van morir ancians, dones i nens, aparentment sense que els responsables israelians, entre ells el futur primer ministre Ariel Sharon, fessin tot el possible per impedir-ho. Paradoxalment, Begin va signar a la localitat nord-americana de Camp David, i davant la presència del president dels Estats Units Jimmy Carter, la pau amb el rais egipci Anwar al Sadat, fet que va suposar que l’estat jueu tornés el Sinaí al país nord-africà.