ALEXANDER KERENSKI



País: Rússia.

Lloc i any de naixement: Simbirsk (1881).

Lloc i any de defunció: Nova York (1970).

Càrrec principal: cap del govern rus.

Dècada més important: 10.

El més positiu: l’intent d’instal·lar a Rússia un socialisme moderat.

El més negatiu: el fracàs del seu govern.

Brillant advocat, va defensar durant el tsarisme diversos activistes que cercaven una millora dels drets socials durant l’època monàrquica russa, fins que es va convertir en un dels principals líders del socialisme moderat del país. El mes de febrer de 1917, va ser un dels activistes menxevics que va aconseguir derrocar Nicolau II, el darrer tsar, instaurant, com a màxim col·laborador del príncep Gueorgui Lvoff, un règim socialista allunyat de la radicalitat que proclamaven els bolxevics encapçalats per Vladimir Lenin. Després de ser ministre de Justícia, càrrec des del qual va dictaminar polítiques força progressistes, com les llibertats d’expressió i d’associació, la igualtat entre homes i dones o el sufragi universal, i de Guerra, va passar a ser el principal governant de Rússia. Diferents factors van motivar la multitud de problemes que Kerenski va tenir per gestionar: en primer lloc, la desfeta que les tropes russes acaparaven en la Primera Guerra Mundial; en segon lloc, els intents de la vella guàrdia de recuperar el poder, i, en tercer lloc, la pressió dels bolxevics, que criticaven al dirigent no portar a terme les pertinents reformes socials i econòmiques. Malgrat prohibir el partit comunista, i al fet que Lenin va fugir a Finlàndia, el grup bolxevic finalment es va fer amb el poder el mes d’octubre, provocant l’exili de Kerenski a París i, abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial, a Nova York, ciutat on va morir.