JOAN CARLES I DE BORBÓ

País: Espanya.

Lloc i any de naixement: Roma (1938).

Càrrec principal: rei d’Espanya.

Dècada més important: 70.

El més positiu: la transició democràtica espanyola.

El més negatiu: alguns afers que van marcar el final del seu regnat.

Nascut a l’exili de Roma, on la seva família es va traslladar arran de l’adveniment de la Segona República, el llavors príncep Joan Carles de Borbó va ser nomenat pel dictador Francisco Franco com el seu successor. Després de la mort del militar, va ser investit rei, lloc des del qual, juntament amb el polític centrista Adolfo Suárez, va ser el màxim exponent de la transició democràtica de l’estat espanyol. Durant el seu llarg regnat, es van produir a Espanya fets de gran rellevància com l’aprovació d’una nova constitució de caràcter democràtic, l’intent de cop d’estat perpetrat pel tinent coronel de la Guardia Civil Antonio Tejero, una època radical del terrorisme d’ETA, l’entrada del país als organismes internacionals de l’OTAN i el Mercat Comú Europeu, els Jocs Olímpics de Barcelona i l’Exposició Universal de Sevilla. Després de ser la Monarquia, durant un munt d’anys, l’estament de llarg més ben valorat per la població espanyola, aquella va passar pel seu pitjor moment quan es va veure involucrada en assumptes com el procés sobiranista de Catalunya, la presència del monarca en una cacera d’elefants a l’estat africà de Botswana, en el període més profund de la crisi econòmica espanyola, o molt especialment l’escàndol de corrupció que té com a protagonista el seu gendre Iñaki Urdangarín. Finalment, va prendre la decisió d’abdicar i lliurar la corona al seu fill Felip VI de Borbó.