JAWAHARTAL NEHRU



País: Índia.

Lloc i any de naixement: Allahabad (1889).

Lloc i any de defunció: Nova Delhi (1964).

Càrrec principal: màxim mandatari indi.

Dècada més important: 40.

El més positiu: la independència índia.

El més negatiu: els conflictes amb el pakistan.

Després d’estudiar dret al Regne Unit, Jawahartal Nehru va tornar a l’Índia per convertir-se en un dels principals opositors al domini britànic del subcontinent, com un dels membres més representatius del Partit del Congrés. Si el lideratge espiritual i simbòlic va tenir la seva personificació en Mahatma Gandhi, amb qui Nehru va mantenir en principi relacions cordials, encara que més tard els seus camins es van distanciar, el dirigent d’Allahabad, amb fortes conviccions d’ideologia socialista, va acabar erigint-se en l’home que va comandar el moviment secessionista indi des del punt de vista polític. Una vegada l’Índia va aconseguir l’any 1948 la seva independència, Nehru va ser nomenat maxim mandatari del nou estat, posició des de la qual va haver d’afrontar durs i greus dificultats, com l’assassinat de Gandhi, la profunda desigualtat social i econòmica del país o la separació del Pakistan musulmà, amb qui va mantenir seriosos conflictes com el de la regió del Caixmir. El polític indi va ser un dels homes clau en el moviment dels No Alienats, juntament amb altres dirigents com el iugoslau Josip Broz Tito, l’indonesi Ahmed Sukarno o l’egipci Gamal Abdel Nasser, i el seu paper va ser clau en les conferències del grup a Bandung i Belgrad, però paulatinament es va acostar al bloc comunista encapçalat per la Unió Soviètica, mentre el Pakistan s’apropava al bàndol capitalista liderat pels Estats Units. Anys més tard, la seva filla Indira Gandhi també va presidir el país.