NICOLAU II



País: Rússia.

Lloc i any de naixement: Sant Petersburg (1868).

Lloc i any de defunció: Iakaterinburg (1918). 

Càrrec principal: tsar rus.

Dècada més important: 10.

El més positiu: la influència de Rússia en el continent asiàtic.

El més negatiu: la revolució que va acabar amb el seu poder i la seva vida.

Successor del seu pare Alexandre III, Nicolau II, últim tsar de Rússia, va continuar amb el règim autoritari, despòtic i repressor que havia caracteritzat el seu progenitor, encara que la seva poca dedicació a la política va motivar que les decisions més importants les prengués el seu conseller Grigori Rasputí. Si bé és veritat que l’imperialisme rus es va expandir per bona part d’Àsia, el país va patir severes derrotes en les Guerres Balcàniques i en l’enfrontament davant el Japó, circumstància que es va agreujar quan Rússia, aliada amb Sèrbia, el Regne Unit i França, va entrar en la Primera Guerra Mundial, tasca per a la qual no estava preparada. Les severes desfetes en la Gran Guerra contra els exèrcits alemanys, la pobresa dels obrers d’una incipient però intensa industrialització i la fam i misèria de la població agrària, van motivar diferents revoltes i, encara que la primera d’elles, l’any 1905, va ser eliminada, el poder tsarista va haver de declinar amb la inicial de 1917, quan el menxevic Alexander Kerenski va establir un govern republicà de tipus moderat que va obligar a abdicar Nicolau, que es va traslladar amb la seva família a la localitat de Iakaterinburg. Arran de la victòria de la revolució bolxevic del mateix any, el nou dirigent governamental, Vladimir Lenin, va decretar la seva execució i la de tots els integrants dels Romanov.