ITZAK RABIN

País: Israel.

Lloc i any de naixement: Jerusalem (1922).

Lloc i any de defunció: Tel – Aviv (1995).

Càrrec principal: primer ministre israelià.

Dècada més important: 90.

El més positiu: els intents per arribar a una pau a Orient Mitjà.

El més negatiu: ho va truncar l’assassinat.

Sent un jove militar, Itzak Rabin va participar en la primera guerra entre àrabs i hebreus, poc més tard de la proclamació i instauració de l’estat d’Israel, la qual rebutjaven els estats musulmans de l’Orient Mitjà. Quasi una dècada més tard, Rabin també va formar part de l’exèrcit jueu que, juntament amb les tropes britàniques i franceses, van envair territori egipci arran de la nacionalització del canal de Suez per part del nou líder del país nord-africà, Gamal Abdel Nasser. Seguidament, ja com un dels caps militars israelians, igualment va prendre part en el tercer gran conflicte entre els dos bàndols, el de la contesa llampec coneguda com a Guerra dels Sis Dies, en què l’exèrcit hebreu va destrossar les tropes àrabs comandades per egipcis i sirians. Posteriorment, Rabin va decidir fer el pas al món de la política i, com a cap de files del partit laborista, va substituir com a primer ministre Golda Meir, que va restar en una posició molt delicada quan Israel es va veure sorpresa pels àrabs en el conflicte de Yom Kippur, que a punt va estar de causar un desastre a l’estat hebreu. Uns 20 anys després, arran d’un parèntesi en què el dretà i conservador Likud va exercir el comandament per primer cop en la història, el dirigent laborista va recuperar el poder i va entaular converses de pau a Camp David amb el líder palestí Iàssir Arafat, que van evolucionar de forma molt favorable, fins el punt de rebre els dos polítics el premi Nobel de la Pau, però l’assassinat del premier jueu, a mans d’un extremista israelià, va avortar qualsevol solució per a l’enquistat problema de la zona.