OLIVEIRA SALAZAR



País: Portugal.

Lloc i any de naixement: Santa Comba Dao (1889).

Lloc i any de defunció: Lisboa (1970).

Càrrec principal: màxim mandatari portuguès.

Dècada més important: 60.

El més positiu: l’habilitat per canviar de bàndol durant la Segona Guerra Mundial.

El més negatiu: la seva resistència alhora de donar la independència a les colònies.

Advocat i professor universitari, Oliveira Salazar, admirador del líder feixista italià Benito Mussolini i amic del dictador espanyol Francisco Franco, amb qui va signar un pacte ibèric, va personificar una de les més llargues dictadures europees del segle XX, mitjançant un govern autoritari, conservador, repressiu i de signe catòlic, doncs va rebre el suport de l’Església. No obstant, quan el transcurs de la Segona Guerra Mundial va canviar, Salazar, que com Franco va ser formalment neutral en el conflicte, com el general espanyol es va allunyar de les forces de l’Eix i es va anar apropant al sector aliat, fins el punt d’atorgar les illes Açores com a base de les seves operacions. més tard d’entrar a l’OTAN, poc després del final de la guerra, Salazar no va tenir oposició en seguir exercint de dictador, mantenint les colònies africanes d’Angola o Moçambic malgrat que aleshores la quasi totalitat de territoris del continent havien assolit la seva independència, fet que va provocar una gran pèrdua per la país tant pel que fa a vides humanes com quant a recursos econòmics. Substituït pel general Marcelo Caetano al contraure una malaltia, Salazar va morir abans de la Revolució dels Clavells, que va acabar amb el llarg període autoritari portuguès.