FIDEL CASTRO

País: Cuba.

Lloc i any de naixement: Mayarí (1926).

Càrrec principal: president de Cuba.

Dècada més important: 60.

El més positiu: el triomf de la revolució.

El més negatiu: perpetuar el seu poder.

Després d’un intent fallit de realitzar un cop d’estat contra el dictador Fulgencio Batista, quan les tropes insurgents van ocupar al palau de Moncada, a Santiago de Cuba, fet que li va costa un pena de presó, Fidel Castro es va exiliar a Mèxic, des d’on va tornar a Cuba a bord el vaixell Granma, quan es va ocultar a la serra Maestra, juntament amb altres guerrillers com el seu germà Raúl, Camilo Cienfuegos o l’idealista metge argentí Ernesto Che Guevara. Al cap d’un anys, la revolució, aleshores de caire popular i nacionalista, va triomfar i va deposar Batista, que va haver d’optar per l’exili. Una vegada en el poder, Castro va realitzar una profunda reforma agrària i va portar a terme la nacionalització de diverses empreses privades, mesures que van afectar clarament els interessos econòmics dels Estats Units, que, sota la presidència de John Kennedy, van atorgar ajut econòmic i logístic a exiliats cubans que van intentar una invasió a la Bahía de Cochinos, la qual va fracassar al no trobar l’esperat suport del poble. Aquest fet va motivar la radicalització del règim castrista, que va abraçar el comunisme i es va apropar a la Unió Soviètica (URSS), en un moment en què el seu màxim dirigent, Nikita Khrustxov, va decidir instal·lar a l’illa caribenya llançadores de míssils, que van estar a punt de provocar un bombardeig nord-americà i van situar la psicosi d’una possible guerra nuclear. Posteriorment, una vegada solucionada la crisi, Cuba, que ha realitzat una excel·lent tasca en els àmbits de la sanitat i l’educació, va intentar expandir el socialisme a altres parts de l’Amèrica Llatina (Nicaragua i el Salvador) i al continent africà (Angola i Etiòpia), però la desaparició de la URSS, que es va sumar a l’embargament nord-americà, va provocar una profunda crisi econòmica a l’illa. Fa uns anys, Fidel, amb la salut molt deteriorada, va atorgar la presidència al seu germà Raúl.