MICHAEL COLLINS



País: Irlanda.

Lloc i any de naixement: Clonakilty (1890).

Lloc i any de defunció: Beal – na Blath (1922).

Càrrec principal: president de la República d’Irlanda.

Dècada més important: 10.

El més positiu: heroi de la independència irlandesa.

El més negatiu: l’animadversió del sector radical.

Després d’entrar a formar part de l’IRA, Michael Collins va anar assolint importància en el grup de caràcter republicà, catòlic i independentista irlandès, fins el punt de ser detingut, jutjat i empresonat per les forces d’ocupació britàniques. Una vegada va sortir del presidi, i pel fet que el màxim dirigent de l’organització, Eamon de Varela, es trobava reclòs, es va convertir, juntament amb Arthur Griffith, en el màxim representant del país en les converses de pau, portades a terme a Londres, amb el Regne Unit, amb qui van arribar a un acord d’autonomia per a Irlanda, però amb el peatge d’haver d’acceptar la partició de l’illa, quedant la zona septentrional, amb molta població anglicana, sota domini britànic, i de continuar fidel a la corona dels Windsor, circumstàncies que no van tolerar De Varela i altres líders independentistes irlandesos, per la qual cosa seguidament es va iniciar una penosa guerra civil, en el curs de la qual Collins, president d’un govern provisional i cap de les forces armades, va ser assassinat.