LLUÍS COMPANYS

País: Catalunya.

Lloc i any de naixement: el Tarròs (1882).

Lloc i any de defunció: Barcelona (1940).

Càrrec principal: president de la Generalitat de Catalunya.

Dècada més important: 30.

El més positiu: símbol històric de Catalunya.

El més negatiu: li va tocar viure un període molt complicat.

Després de convertir-se en un dels màxims dirigents d’Esquerra Republicana de Catalunya, Lluís Companys va ser nomenat president del restaurat Parlament de Catalunya durant l’època de màxim mandatari de la Generalitat de Francesc Macià, a qui va substituir en el màxim càrrec polític català. Companys, que va ser fugaç ministre de Marina del govern de Manuel Azaña, durant el primer període de la Segona República, va proclamar, en l’etapa del dretà i centralitzador gavinet de la CEDA de José María Gil Robles, la República Catalana en el marc de l’estat espanyol, un pronunciament bastant ambigu que, no obstant, li va valdre una dura pena de presó. Amb el triomf del bloc d’esquerres del Front Popular, en les darreres eleccions espanyoles del període republicà, el polític de l’Urgell va recuperar la llibertat i va haver de presidir la Generalitat durant els penosos dies de l’alçament nacional i la consegüent Guerra Civil, al final de la qual es va exiliar a França, on va ser capturat per la Gestapo alemanya, després de l’ocupació nazi del país veí, i deportat a l’Espanya franquista. Arran d’un judici sumaríssim amb escasses garanties, va ser executat a Montjuïc.