JIMMY CARTER

País: Estats Units.

Lloc i any de naixement: Plains (1924).

Càrrec principal: president dels Estats Units.

Dècada més important: 70.

El més positiu: les polítiques socials.

El més negatiu: la crisi dels rehenes a l’Iran.

Després de l’escàndol Watergate, que va obligar, per primer cop i fins el moment l’últim, a dimitir a un president en la història dels Estats Units, concretament Richard Nixon, Jimmy Carter va vèncer el seu successor, Gerald Ford, en les eleccions de l’any 1976, acabant amb vuit anys de domini republicà. Carter, un dels presidents més progressistes en la història del país, la qual cosa va repercutir en un afavoriment de les polítiques de caràcter social, es va trobar un estat enfonsat, desmoralitzat i deprimit a causa de la sortida per la porta del darrera de la Guerra del Vietnam o pel mateix cas que va obligar Nixon a renunciar al seu càrrec. Durant el seu mandat, el polític de Georgia va optar per una política internacional escassament bel·ligerant, encara que en la part final del seu govern es va trobar amb dues circumstàncies que van obligar-lo a moure fitxa: la primera, la invasió soviètica de l’Afganistan, a la qual Carter va respondre amb el boicot als Jocs Olímpics de Moscou, que es van celebrar l’any 1980, i la segona, el segrest de varis funcionaris nord-americans a l’ambaixada de Teheran a mans d’estudiants iranians, fet que va motivar, sobretot al quedar frustrat un intent de rescat, que perdés clarament els comicis de 1980 davant l’ultraconservador Ronald Reagan.