ALCIDE DE GASPERI

País: Itàlia.

Lloc i any de naixement: Pieve Tesino (1881).

Lloc i any de defunció: Sella di Valsugana (1954).

Càrrec principal: primer ministre italià.

Dècada més important: 50.

El més positiu: la reconstrucció després de la guerra.

El més negatiu: represaliat pel feixisme. 

Membre de la minoria italiana en el parlament de l’antic imperi austro – hongarès, Alcide de Gasperi, una vegada finalitzada la Primera Guerra Mundial i desaparegut l’estat supranacional, va obtenir plenament la nacionalitat del seu país quan la seva regió natal del Trentino va passar a formar part del llavors regne d’Itàlia. Va ser en aquell període quan el polític va fundar el Partit Popular, de caràcter conservador, tradicional i catòlic, però, una vegada Benito Mussolini va instaurar el feixisme al l’estat mediterrani, De Gasperi va ser represaliat, apartat de la política i empresonat. Amb l’acabament de la Segona Guerra Mundial, la derrota del feixisme i el retorn de la democràcia, De Gasperi, que va treballar a la biblioteca del Vaticà, va tornar al primer pla polític arran de fundar el partit de la Democràcia Cristina, com a representant del qual va ser elegit primer ministre del país. Des d’aquest càrrec, el polític conservador va portar a terme la complicada reconstrucció d’Itàlia, molt afectada pel conflicte bèl·lic, i va col·laborar en l’entrada de l’estat en organismes internacionals com l’OTAN o la CECA, preàmbul del posterior Mercat Comú Europeu.