País: Espanya.
Lloc i any de naixement: Sevilla (1942).
Càrrec principal: president del govern espanyol.
Dècada més important: 80.
El més positiu: modernitzar l’estat espanyol.
El més negatiu: un final de govern molt polèmic.
Després de passar els primers anys de la transició a l’oposició, dels polítics centristes Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo Sotelo, el socialista Felipe González va vèncer de manera aclaparadora en les eleccions generals espanyoles de l’any 1982, sent president del govern fins l’any 1996. Durant el seu llarg mandat, pel que respecta als aspectes positius, va modernitzar l’estat espanyol, que va entrar a formar part del Mercat Comú Europeu, un fet llargament esperat, i es van celebrar els Jocs Olímpics de Barcelona i l’Exposició Universal de Sevilla, la seva ciutat natal. Pel que fa als temes negatius, va haver de carregar amb una àmplia tassa d’atur, malgrat que havia promès un munt de llocs de treball; va haver de rectificar en el tema d’abandonar l’OTAN, contradient una promesa electoral; es va anar allunyant paulatinament dels postulats més progressistes, tal com havia succeït amb François Mitterrand a França, i es va veure envoltat, durant la seva última etapa governamental, per diferents escàndols, com els del GAL o el protagonitzat per Luís Roldán, cap de la Guardia Civil. Després de comptar amb tres majories absolutes, els darrers anys va haver de pactar amb el líder nacionalista català Jordi Pujol, un altre fet que li va causar un gran desgast, el qual li va fer perdre els comicis de 1996 davant el dretà i popular José María Aznar.

No hay comentarios:
Publicar un comentario