CHARLES DE GAULLE

País: França.

Lloc i any de naixement: Lilla (1890).  

Lloc i any de defunció: Colombey – les Deux Églises (1970). 

Càrrec principal: president de França.

Dècada més important: 40.

El més positiu: líder de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial.

El més negatiu: el fets de Maig de 1968.

Una vegada el règim nazi d’Adolf Hitler va envair i ocupar França, durant l’inici de la Segona Guerra Mundial, Charles de Gaulle es va convertir en el màxim dirigent de la resistència contra els alemanys i en un autèntic heroi nacional. El polític de Lilla es va traslladar al Regne Unit per comandar la situació, fins que, amb l’inqüestionable ajut de britànics i nord-americans, grans artífexs del Desembarcament de Normandia, va poder tornar al seu país arran de l’alliberament de París. Malgrat tot, De Gaulle va decidir quedar fora dels governs de la Quarta República, aprovada després de la finalització del conflicte, encara que per la problemàtica d’Algèria, quan va esclatar la guerra d’independència al país nord-africà, va haver de tornar a la primera línia política, erigint-se en president de la Cinquena República. Des d’aquesta posició, De Gaulle va atorgar la sobirania als magribins, amb un retorn massiu de ciutadans francesos que feia temps hi estaven instal·lats; va instaurar un règim de caire presidencialista, va consolidar França en el Mercat Comú Europeu, es va distanciar dels Estats Units, fins i tot amb una retirada temporal de l’organisme de l’OTAN, i va dirigir la bonança econòmica que va viure l’estat durant la dècada dels 60. La revolta, en primer lloc, dels estudiants i, en segon lloc, dels obrers en els anomenats fets de Maig de 1968, va fer trontollar de forma important el seu govern, tot i que el dirigent es va refer i va vèncer molt clarament les següents eleccions presidencials, si bé va dimitir poc després al no guanyar un referèndum de caràcter regional.