DANIEL ORTEGA

País: Nicaragua.

Lloc i any de naixement: la Libertad (1945).

Càrrec principal: president de Nicaragua.

Dècada més important: 80.

El més positiu: la revolució sandinista.

El més negatiu: haver de combatir la Contra.

Militant opositor a la llarga, cruent i terrible dictadura de la família Somoza a Nicaragua, va combatre com a líder del Front Sandinista d’Alliberament Nacional l’últim representant de la nissaga, Anastasio. Una vegada enderrocat el govern totalitari, que va comptar amb el suport nord-americà, Daniel Ortega va ocupar la presidència del país, en què va aplicar mesures de caràcter comunista, com una reforma agrària o la nacionalització de diferents empreses. Aquest fet, com la seva aproximació a la Cuba de Fidel Castro, que havia atorgat el seu ajut a la revolució nicaragüenca, o fer costat a la revolta salvadorenca, van provocar un fort rebuig dels Estats Units, que sota la presidència del conservador i republicà Ronald Reagan, van finançar la Contra, grup opositor al règim sandinista establert a Hondures. En una època en què el comunisme havia desaparegut al continent europeu, amb la consegüent caiguda de la Unió Soviètica, Ortega va perdre les eleccions contra Violeta Chamorro, vídua de Pedro Joaquín Chamorro, periodista assassinat durant la dictadura somozista. Després de cedir en altres comicis davant Arnoldo Alemán i Enrique Bolaños, Ortega va tornar a la presidència de Nicaragua amb un programa més moderat, cosa que no va impedir la seva estreta col·laboració amb el líder bolivarista veneçolà Hugo Chávez.