GEORGE PATTON

País: Estats Units.

Lloc i any de naixement: San Gabriel (1885).

Lloc i any de defunció: Heidelberg (1945).

Càrrec principal: general nord-americà.

Dècada més important: 40.

El més positiu: un militar innovador.

El més negatiu: un caràcter complicat.

Seguint l’estela d’alguns familiars, George Patton va formar-se com a militar i va participar en la Primera Guerra Mundial. Durant el període d’entreguerres, va ser un dels màxims defensors de la utilització dels tancs blindats, que tindrien un ús exhaustiu durant la Segona Guerra Mundial, en què el general californià va ser un dels grans protagonistes en el bàndol aliat. Inicialment, Patton va ser enviat al nord d’Àfrica, on va aconseguir brillants triomfs davant els alemanys d’Erwin Rommel. Posteriorment, el militar nord-americà va ser clau en la invasió de l’illa italiana de Sicília, encara que va tenir un paper més aviat secundari en el desembarcament de Normandia, en què van prevaler les decisions del seu compatriota Dwight Eisenhower i el britànic Bernard Montgomery. Finalment, les accions de Patton van ser decisives en la reconquista de les places franceses de Le Mans, Orleans, Reims o Metz; en la Batalla de les Ardenes o en l’ocupació de l’Alemanya nazi. Després de la finalització del conflicte, Patton, un home amb innovades tècniques d’estratègia militar, al mateix temps molt rigorós amb els seus subordinats, però bastant lliure alhora d’obeir ordres, va abandonar per discrepàncies amb els tractats de pau, morint poc més tard en un accident d’automòbil.