JUAN DOMINGO PERÓN

País: Argentina.

Lloc i any de naixement: Lobos (1895).

Lloc i any de defunció: Buenos Aires (1974).

Càrrec principal: president d’Argentina.

Dècada més important: 50.

El més positiu: fer costat al sector obrer.

El més negatiu: el populisme.

El polític i militar Juan Domingo Perón ha personificat una de les ideologies més eclèctiques, estranyes i contradictòries que van tenir lloc durant el segle XX: d’una banda, el dirigent argentí es va acostar profundament al sector dels treballadors i obrers i va dictaminar unes lleis al seu favor d’un caràcter molt pròxim al comunisme. D’altra banda, el mandatari de Lobos es va definir per un tarannà radicalment populista, autoritari, disciplinari i nacionalista, que el va apropar en ocasions a teories de caire feixista, sense oblidar que, quan es va veure obligat a exiliar-se, ho va fer a l’Espanya presidida per la dictadura de Francisco Franco. Elegit president en dues ocasions durant la dècada dels 50, en el primer mandat hi va tenir lloc la mort d’Eva Duarte, la seva primera esposa, que va fer gala d’un enorme carisma cap a les societats més populars del país, mentre que no va poder finalitzar la segona legislatura arran d’un cop d’estat militar, que, com ja s’ha indicat, el va obligar a retirar-se a l’estat espanyol. En el decenni dels 70 va recuperar el poder, amb l’exercici del qual va trobar la mort, moment en què la seva segona dona, María Estela Martínez, el va rellevar, sent víctima d’un nou cop d’estat, aquest provocat pel general Jorge Videla, que va instaurar una terrible, fèrria i sanguinària dictadura.